Índex

Un pensament... Tanquem els ulls per submergir-nos en un viatge per la costa atlàntica de l'Àfrica més desconeguda, paradoxalment ens trobariem amb Dakar, ciutat cosmopolita i hospitàlaria, coneguda pel final d'un Rally que ens treu un cop l'any aquest nom tan sonor, que a la vegada és la capital de Senegal. Però Senegal és molt més que Dakar. Senegal compta amb parcs naturals de gran riquesa ecològica, a més d'una rica artesania, amb els seus famosos tapiços i la música, famosa internacionalment. Senegal és coneguda com la terra del TERANGA, definida així per una paraula wolof que significa una suma de hospitalitat, simpatia i cordialitat. Senegal és un país que compta amb uns deu milions d'habitants, en una complicada mescla d'ètnies on sobresurt la wolof com majoritària. L'esperança de vida tan sols arriba als cinquanta anys, i sis de cada cent nens que neixen moren abans de cumplir els cinc anys, cinquanta homes de cada cent no saben llegir ni escriure, i el mateix els hi passa a setanta de cada cent dones. En aquest panorama, la desgraciada inestabilitat política fa veure's el país en un quasi conflicte armat permanent. Al sud del país a la regió de Casamance, les mines antipersonals han vestit de mort i amputacions a cents de famílies, víctimes de la barbàrie més indiscriminada que l'ésser humà pot arribar a fer. En els mercats de Casamance, si vostè es molesta a comparar preus, pot adquirir una mina terrestre per tan sols tres dòlars estadonidencs. Per comprar-la, vostè probablement tindrà que competir amb membres de bandas armades o assaltadors de camins que col.loquen mines per cobrir els seus passos o atemorir als habitants locals. Durant els últims anys, desenes i posiblement centenes de persones han mort a la provincia senegalesa de Casamance com a conseqüència de l'explossió de mines. Un número encara més elevat ha patit ferides. Moltes mines les han col.locat un grup d'oposició armat, el Moviment de les Forces Democràtiques de la Casamance, però l'exèrcit també ha minat nombroses zones. Una organizació local de drets humans, la Conferència Africana per la Defensa dels Drets Humans, ha informat de que a Casamance bastant més de la meitat de les víctimes de mines terrestres són menors de 18 anys. L'organizació també sosté que uns 200 pobles han desaparegut com resultat de la presència de mines, donat que la gent ja no pot seguir cultivant la seva terra ni té accés als arroçars. Senegal ha firmat i ratificat el Tratat sobre Prohibició de Mines. No obstant, i malgrat les declaracions oficials en sentit contrari, l'excèrit senegalès segueix usant mines anti-persones, per exemple com "protecció" al voltant del seus campaments militars. Tant l'exèrcit com els rebels han admès extraoficialment que col.loquen mines terrestres, i la mayoria sense deixar registre de la seva ubicació. La nit del 27 de febrer de 1998, uns membres del Moviment de les Forces Democràques de la Casamance van atacar la localitat de Kaguitt. Després de la operació, les forces rebels es van retirar sembrant mines al voltant de la localitat. A l'endemà, una nena anomenada Moussou Keba Djiba va trepitjar sense donar-se'n una montet de terra. La mina enterrada sota el seu peu es va detonar, cobrant-se la seva vida. El mateix dia, en el mateix lloc, una altra mina li va arrancar una cama a un nen anomentat Sane. Rafael de la Tierra Associació Amputats Sant Jordi C/ Cuba 2 despatx 2 - 08030 Barcelona Email->amputats_santjordi@hotmail.com Telf 93 345 39 05 - 620 32 48 39